Foie gras confitat i remolatxa

Durant anys, el xef va entendre la creativitat com la necessitat de no repetir-se mai: avançar significava buscar, canviar i crear constantment. Però aquella elaboració sempre acabava tornant. Això sí, cada vegada ho feia d’una manera diferent. Amb els anys, el plat s’ha anat depurant: ha perdut elements, ha guanyat precisió i ha evolucionat al mateix temps que ho feien Le Prince Noir i el mateix cuiner.

Durand planteja així una reflexió sobre la creativitat, l’evolució i la llibertat: avançar no significa necessàriament abandonar allò que ja s’ha fet. Es pot tornar al mateix lloc sense tornar-hi mai exactament de la mateixa manera.

Com les muntanyes, aparentment immutables però sempre diferents segons la llum, l’estació o el moment en què les observem, el plat evoluciona sense perdre’n l’essència.